Castells patrimoni de la humanitat

amb el patrocini de Sarsa-SEAT-Terrassa

Logotip de l'Associació de Donants de Sang del Vallès Occidental.

Emili Miró, una vida dedicada als castells

Una vida dedicada als Castells

Emili Miró, conegut popularment com "L'Avi Emili", va ser fundador dels Castellers de Terrassa, i un apassionat dels castells i la seva bellesa estètica, fins al punt que deia que, si ell fos ric, pagaria exhibicions castelleres de la seva butxaca on premiaria més les construccions elegants que no pas les construccions més altes o difícils. Nascut al 1900 a al Vendrell actuava de manera molt activa amb els Xiquets de Valls, quant aquests actuaven a la seva vila natal.

Va formar part dels Nens del Vendrell, i poc després dels Mirons, Colla dirigida pel seu germà Joan, i que deu el nom al cognom de la seva família.

Al 1935 es va traslladar a Terrassa però va seguir de prop l'activitat castellera dels Nens del Vendrell i les principals actuacions del calendari. La seva passió va dur-lo a escriure sobre els castells, esdevenint així, el primer escriptor de castells. El cronista vilafranquí Jaume Casanova va batejar a l'Emili com "El patriarca de les lletres castelleres". L'any 1957 va escriure un llibre titulat "Història dels castellers. Els Nens del Vendrell 1926-1957".

El 1979 va fundar amb una colla d'amics, els Minyons de Terrassa, i un any més tard va crear els Castellers de Terrassa, colla en la que va ser president fins a la seva mort, al 1993. Abans de deixar-nos, va rebre tota mena de reconeixements populars i institucionals, entre els quals figurà la "Creu de Sant Jordi de la Generalitat".

  Avi Emili medalla d'Or Generalitat de Catalunya 

Com va ser

L'Avi, va ésser una figura molt important per a la nostra colla. Un home assenyat i amb un esperit jove i viu, encomanava la seva vitalitat i il·lusió a grans i petits. Humil i afable, defugia de les rivalitats que generaven polèmiques i enfrontaments. Ell, preferia cercar el caliu de les places acostant-se a les pinyes de totes les colles, tot encoratjant a les formacions que es creaven en aquells temps (Bordegassos de Vilanova, Brivalls de Cornudella, Castellers de Santa Coloma, ...).

L'Emili Miró va ser un home respectat i respectuós, un exemple de conducte digne d'admirar. Actualment, el seu esperit, la seva empenta i les seves ganes de viure, es poden veure reflectits en els somriures dels vailet que s'enfilen castell amunt amb una camisa d'un color llis, i amb un mocador casteller al cap, tal i com li agradava a ell.

       

Biografia

La vida dilatada i activa d’Emili Miró, i el fet que va transcórrer durant quasi un dels dos segles d’història que tenen els castells, explica que la seva trajectòria equivalgui a interpretar els castells del segle XX.

El paper representatiu d’Emili Miró comença l’any 1977, quan en nom de tots els castellers intervé en el “Congrés de Cultura Catalana”, en un moment en què la rivalitat entre colles encara pesava molt i dificultava l’entesa dins el món casteller. Dos anys abans, el cronista vilafranquí Jaume Casanova va batejar-lo com a “Patriarca de les lletres castelleres”, epítet que recollia la singularitat d’Emili Miró com a exemple d’un casteller capaç a la vegada de fer castells i d’escriure’n. Per a les generacions més joves que s’incorporaven al món casteller als anys 70, Emili Miró era un punt de referència de tradició i vitalitat.

Emili Miró i Fons, nascut al Vendrell l’any 1900, havia viscut els castells des d’infant perquè la seva família col·laborava de manera molt activa amb els Xiquets de Valls quan actuaven al Vendrell.

Tot i mantenir els llaços amb el Vendrell, als 20 anys es traslladà a Barcelona, on freqüentà els ateneus populars i es formà de manera autodidacta. La vida ateneista ben segur que li va obrir nous horitzons: òpera, ballet, teatre, literatura... En aquest sentit publicà articles sobre art a la premsa vendrellenca.

Va formar part dels Nens del Vendrell i de la Colla dels Mirons, dirigida pel seu germà Joan, i que deu el nom al cognom de la família. Va pujar com a segon a castells de set.

L’any 1935, es traslladà a Terrassa. Entre els anys 40 i 50, actuà com a relacions públiques dels Nens del Vendrell, sovint al costat del cap de Colla i amic Jan Julivert. Aquesta relació explica el fet que els Nens del Vendrell participessin en alguna ocasió en la Festa Major de Terrassa.

Tot i la llunyania respecte de les places castelleres de mitjan segle XX, seguia les principals actuacions de la temporada i publicava articles dedicats als castells, en una època en què la presència als mitjans de comunicació era nul·la. Fruit de la reflexió envers la decadència en què entraven els castells, l’any 1957 enllestí el llibre “Història dels castellers. Els Nens del Vendrell 1926-1957” publicat al cap de quatre anys.

En uns temps en què la rivalitat dintre del món dels castells generava polèmiques i enfrontaments, Emili Miró va saber conjuminar la fidelitat a la colla pròpia amb l’amistat i l’apropament entre castellers de colles, edats i tarannàs diversos. Un exemple: en el concurs de Vilafranca de l’any 1973 (conegut com el “Concurs de Mobles Quer”) els Nens del Vendrell no hi anaren per discrepàncies amb l’organització. Emili Miró va participar en l’exhibició alternativa que els Nens del Vendrell, la seva colla, havia anunciat. Tanmateix, a primera hora del matí es va presentar a Vilafranca per saludar els seus amics, aficionats i castellers. Buscava el caliu de les places acostant-se a les pinyes de totes les colles i encoratjant les noves formacions (Bordegassos de Vilanova, Brivalls de Cornudella, Castellers de Santa Coloma,...). Els seus “predicots” es van fer cèlebres. L’any 1979 va participar en la fundació dels Minyons de Terrassa i l’any després en la dels Castellers de Terrassa. Acomplia la il·lusió de viure els castells novament dia a dia, i de barrejar-se amb gent jove, a qui encomanava una vitalitat extraordinària per la seva edat. Fins a la seva mort, el febrer de 1993, va ser president dels Castellers de Terrassa. Va tenir ocasió de rebre tota mena de reconeixements tant populars com institucionals, entre els quals la “Creu de Sant Jordi” de la Generalitat. Després de la seva mort es va constituir el “Fons Casteller Emili Miró” i la colla Castellers de Terrassa anualment convoca una actuació castellera en la seva memòria. Li agradava que els castellers anessin ben vestits i amb el mocador al cap. Un dels seus anhels va ser sempre dignificar els castells en tots els terrenys. Deia que si ell fos ric pagaria de la seva butxaca exhibicions castelleres, on tant o més que l’alçada i la dificultat es premiessin els castells elegants. No és aliè a aquesta inquietud el fet que totes dues colles de Terrassa entenguin els castells com a resultat d’un acurat treball tècnic, on l’assaig té una gran importància.

     

Publicacions d'Emili Miró:

- "Biografia de l'Emili Miró" Publicada al Bulletí núm.115 de l'Agrupació ASERT Oct-Nov-Des 2005.

- Emili Miró i Fons "Una vida dedicada als castells (1900-1993)" Col.lecció Camí Ral, núm.19 Rafael Dalmau Editor i Fons Casteller Emili Miró.

Entitats Vinculades:

- Castellers de Terrassa li dedica una diada cada segon cap de setmana de setembre anomenada Diada del Emili Miró

- Fons Casteller Emili Miró: Fa moltes activitats dedicades a la memòria de l'AVI EMILI i té un fons documental del patriarca del les lletres.

Altres:

- Té dedicat un passatge anomenat Emili Miró al costat del local dels Castellers de Terrassa.